 |
| Ermita de Santa Margarida Sacot |
Com arribar-hi
L’ermita de Santa Margarida es troba dins el cràter del volcà del mateix nom, al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Per arribar-hi, el punt de partida habitual és l’aparcament situat entre els volcans de Santa Margarida i el Croscat, a la carretera GI-524 entre Santa Pau i Olot. Des d’allà surt un camí senyalitzat que en uns 30-40 minuts de pujada porta fins a la vora del cràter. Un cop a dalt, només cal baixar per un corriol fins al centre, on s’alça l’ermita.
 |
| L’ermita de Santa Margarida es troba a dins d'un volcà |
Una mica d’història
L’ermita de Santa Margarida és d’origen romànic i ja apareix documentada al segle XI. Va ser destruïda pel terratrèmol de 1428, que va afectar tota la comarca, i posteriorment reconstruïda. L’edifici actual és senzill i d’una sola nau, però la seva singularitat rau sobretot en la ubicació: al bell mig d’un cràter
volcànic perfectament circular. L’espai ha estat sempre un lloc de gran càrrega simbòlica i espiritual, i encara avui s’hi celebra un aplec popular cada any, el 20 de juliol, dia de Santa Margarida.
 |
| Santa Margarida Sacot |
Què hi trobarem
La imatge és sorprenent i gairebé màgica: un prat verd immens dins el cràter i, al centre, la petita ermita romànica de pedra. El contrast entre el paisatge volcànic, la vegetació i la simplicitat de l’edifici crea un dels indrets més icònics de la Garrotxa. El camí fins al cràter ja és agradable, travessant boscos de roures i fagedes que ofereixen ombra i frescor.
 |
| Volcà de Santa Margarida, amb l'ermita al bell mig |
Quan és millor anar-hi
Qualsevol època de l’any té el seu encant. A la primavera i a l’estiu, el prat del cràter és d’un verd intens i hi pasturen cavalls i vaques. A la tardor, els boscos de l’entorn es vesteixen de colors espectaculars. I a l’hivern, amb la boira o fins i tot la neu, l’ermita i el volcà adquireixen un aspecte misteriós i captivador.
 |
| Ermita de Santa Margarida, a l'estiu |
Dificultat i perfil de visitants
L’excursió és curta però té un cert desnivell, ja que cal pujar fins a la vora del volcà i després baixar al cràter. És una ruta apte per a famílies amb nens, senderistes ocasionals i qualsevol persona amb una mínima forma física. El camí és fàcil i ben indicat, tot i que convé portar calçat adequat.
 |
| Camí de baixada cap a l'interior del volcà |
A tenir en compte
El lloc és molt popular i en caps de setmana i festius pot estar força concorregut. Val la pena anar-hi d’hora al matí o entre setmana per gaudir-ne amb més tranquil·litat. No hi ha serveis dins del cràter, així que és recomanable portar aigua i alguna cosa per menjar. Com sempre, cal respectar l’entorn natural i l’edifici, ja que es tracta d’un espai emblemàtic i protegit dins el parc natural.
 |
| Vista de l'ermita al mig del volcà |
