 |
| Les dones d’aigua |
Diuen que a molts racons de Catalunya, allà on l’aigua brolla amb força o s’estanca amb calma, hi viuen uns éssers màgics que només es deixen veure de nit, quan la lluna és plena i el silenci ho cobreix tot. Són les dones d’aigua, també anomenades encantades: criatures de gran bellesa, amb cabells llargs i lluents, ulls clars com el vidre i vestits que brillen com l’escuma del riu.
Les històries expliquen que baixaven dels estanys o sortien de les coves per rentar la roba a les fonts, pentinar-se amb miralls platejats o ballar en cercles a la vora de l’aigua. Sovint ajudaven els humans, oferint consells, prosperitat i fins i tot l’amor. Però tenien una condició: calia respectar-les, no trair mai el seu secret. Aquell qui ho feia, les perdia per sempre, i amb elles també la sort que havien portat.
Algunes llegendes parlen d’homes que es van casar amb dones d’aigua. Vivien feliços, tenien fills, però tard o d’hora la promesa es trencava i elles desapareixien de sobte, tornant al seu món misteriós. Els descendents d’aquests matrimonis, diuen, quedaven marcats amb trets extraordinaris: ulls blaus d’una intensitat poc corrent, cabells daurats com el sol o una bellesa que no semblava d’aquest món.
Cada vall té la seva història. Al Montseny encara es parla de dones d’aigua que es pentinaven a les fonts; a l’Estany de Banyoles hi ha qui assegura que s’hi veuen ombres sota l’aigua; a les valls del Pirineu, s’explica que vigilaven els ramats i ajudaven els pastors. I a la Garrotxa, molts estanyols amaguen la sospita que encara hi viuen, amagades, esperant la mirada curiosa d’algun viatger.
Potser són només rondalles, inventades per avis i àvies per donar vida als indrets i prevenir els infants dels perills de l’aigua. O potser són records antics, restes d’un temps en què natura i imaginació anaven de la mà. El cert és que quan arribes a un estany quiet al capvespre, quan el riu canta sol enmig del bosc o quan la boira cobreix la font del camí, és fàcil pensar que encara hi són. Silencioses, belles i misterioses. Les dones d’aigua, eternes guardianes dels secrets de l’aigua.